Cadaqués, el poble (II). Cadaqués a l'hivern.

Hola a tots, feliç divendres!

Avui a Barcelona tenim un dia gris però, qui ha dit que els dies d'hivern són tristos i lletjos? Us deixo un vídeo de l'Oriol Pallàs, un artista de la imatge pel que estic descobrint, que deixa clar que els hiverns grisos de Cadaqués poden convertir-se en el millor recer de l'ànima i la ment!

Disfruteu amb les seves imatges i deixeu-vos portar per la música...No us en adonareu i sereu allà.

Bon cap de setmana!

Va de vestits (I). Dissenydors catalans.

Hola família!

Avui la cosa va de vestits: una freak dels casaments com jo es coneix de sobres tots (o quasi tots) els dissenyadors de vestits de núvia, sap quan surten les seves properes col·leccions, sap quan les pot trobar a la botiga, recita de memòria les botigues i els ateliers que pot trobar a la seva ciutat i s'ha imaginat mil vegades vestida amb qualsevol d'aquestes creacions però...Ai! Què passa quan has de començar a pensar en el TEU vestit?

Horror! Tota la teva seguretat trontolla i, el que és pitjor: s'amplien els teus horitzons! Sísí, ho dic amb to de desastre perquè no tens ulls ni cap per tot. Totes aquelles noies del "nooooo, jo seré una núvia senzilla, amb un vestit que em pugui tornar a posar després, no m'hi miraré massa..." Mentida! Inclús les núvies amb més vocació de sòbries neden en un mar de dubtes.

Està clar que el vestit s'ha d'adaptar al tipus de cerimònia, a l'entorn, a l'època de l'any i no tot s'hi val. Tot i que es poden fer mil i una adaptacions, cal saber ajustar-se a les cirmcumstàncies i saber qui som, per no sentir-te disfressada.

Jo sempre m'havia imaginat a mi mateixa amb un vestit així:

Amb la mateixa cara d'haver vist la verge que la la Barbara Palvin té en aquesta foto amb el model Belinda de Rosa Clarà, la primera dissenyadora catalana que us volia mencionar avui. O sigui, que m'havia imaginat de princesa que no ha trencat mai un plat. De fet m'agrada molt aquesta dissenyadora per la seva versatilitat i la manera que té de crear un vestit per qualsevol tipus de cerimònia i no és casualitat que la citi la primera. És LA dissenyadora per excel·lència. L'any passsat vaig tenir el plaer d'assistir a la seva  desfilada del Barcelona Bridal Week i em van encantar els seus vestits de núvia ROSES! La seva línia més jove, Twoo by Rosa Clarà o la seva segona marca, Aire Barcelona, té vestits preciosos per núvies clàssiques. Però sí, hi ha vida nupcial més enllà d'ella.

Així que després d'aparcar momentàniament a la dama catalana dels vestits de núvia ha començat a escalar posicions d'una manera rapidíssima la firma Yolancris, la marca de dues catalanes que trenquen totalment amb el concepte de núvia clàssica i imaginen una núvia fresca, desenfadada i amb un punt hippie però sense deixar de ser núvia (important). A mi m'encanten i penso que tenen dissenys molt escaients per un casament a Cadaqués, sobretot dins la seva col·lecció Ibiza! per núvies 2013. Mireu aquest, no em digueu que no és una preciositat:

És el model Mantua de la col·lecció que us acabo de comentar. Aquest mateix vestit pot personalitzar-se amb un altre tipus de vel, fer-li la cua més llarga, cobrir-lo amb una màniga troquelada...Inclús portar-lo a l'altre extrem i calçar-lo amb unes espardenyes de cunya de color i quedar moníssim. Personalment les he descobert fa relativament poc però cada vegada m'agrada més el que fan. Si us entreteniu a mirar la seva web veureu que aquest any han fet fins a vuit col·leccions diferents, cadascuna amb estils diversos però amb el denominador comú de l'atreviment. Aquest altre,per exemple, no és tant el meu estil però té un caràcter triomfador! Per no parlar de la riquesa de la roba...

Entre aquest rastreig de firmes m'he trobat també amb Santos Costura, o com fer una obra d'art amb fil i agulla. Aquest artistasso afincat a Sabadell, crea alta costura per qualsevol núvia que vulgui enredar-se entre les seves teles; classe i elegància on n'hi hagi. Núvies delicades i un treball artesanal que assegura un "oh!" entre els convidats. Jutgeu vosaltres mateixes:

Fixeu-vos en l0esquena i el detall del brodat...Jo el trobo espectacular. I mireu la part de davant...no em digueu que no és preciós!

I si el que voleu és artesania pura suposo que teniu clar que on heu d'anar a parar és a l'Arca de l'àvia! A mi me la va descobrir una amiga meva que ha compartit aventures amb la creadora d'aquest univers tant especial. Jo alguna cosa o atra m'hi faré, allà! El que fa aquesta casa instal·lada al carrer Banys nous de Barcelona és vintage de debò.  Quan ningú parlava d'aquest concepte, la Nina, la seva creadora principal, va començar a pensar en transformar vestits i teles antigues en models actuals, a repensar-los per crear núvies úniques. I és ben bé així, cada núvia és única i especial perquè treballa amb teles que són peces úniques i de col·lecció. Fa meravelles...Us pot crear un vestit a partir d'una camisa de dormir de principi de segle o una cortina del segle XIX o bé recrear amb teles actuals els models de l'època. Hi podreu trobar vels, complements, vestits de festa...Sabeu que part del vestuari de Titanic està tret de l'arca de l'àvia?! Sísí, com llegir! La mateixa Kate Winslet va vestir dissenys de l'Arca de l'àvia!

I si podeu, passeu per la botiga encara que només sigui per xafardejar (C/ dels Banys Nous, 20)...És la màquina del temps! 


I deixo pel final la meva preferida, fan fan i super fan de...Teresa Helbig! (Aplaudiments sorollosos). No em pot agradar més! Fan absoluta. Després d'haver-me fet algun vestit de festa al seu atelier vaig caure rendida als seus peus i al seu estil. Caràcter total! Innova, crea i reinventa la núvia per posar-la del revés i després...Txaaaaan!Apareix la dona més guapa i femenina que portes dins! Així que aquesta és la meva candidata número 1! Sempre que quadri tot...A més, el seu tracte i el del seu equip de taller, Relacions Públiques i comunicació és extraordinari, són simpatiquíssims i respiren bon rotllo! La Teresa Helbig sap treure el millor de tu i, el més important, sap escoltar-te i interpretar-te.
Té un estil molt peculiar que va des de la núvia més transgressora fins a la més clàssica però amb "aquell" punt...I en el meu cas, Helbig i Cadaqués casen a la perfecció ;)

Lúltima núvia és l'Anna Ortiz, la dona de l'Andrés Inista, que també va triar un Helbig pel seu gran dia.

Bé, i avui arribo fins aquí amb els dissenyadors catalans, en faré un altre amb dissenyadors d'altres procedències...No em digueu que no hi ha bon material a casa nostra!

Gràcies per llegir-me!

CADAQUÉS, el poble (I). Una postal de l’ànima.

 

 

Avui us saludo amb l’energia completament renovada i inauguro secció: Cadaqués, el poble. He tingut quatre dies per escapar-me i perdre’m pel poble protagonista d’aquest blog i, com passa sempre que un trepitja Cadaqués, les energies es remouen. Sempre per bé! Tot i que si t’hi has mimetitzat tant pots arribar a “atramuntanar-te” amb ell, sempre és un bàlsam.

 

Intentar escriure sobre Cadaqués fa molt respecte. Ho han fet els grans, des de d’Ors fins a Lorca passant per les notes que deixava Dalí entre quadre i quadre...Viatjant pels molts escriptors no tant coneguts que han volgut deixar testimoni de l’empremta que el poble ha marcat en ells: Contraban a Portlligat o Coses de Cadaqués, de Firmo Ferrer i Casadevall, Els colors dels dies, d’Albert Mestres o la recent Una silla en el marítim , de Jose Luis Segura són alguns dels molts exemples de la comunió entre el que el poble diu i les ànimes sensibles saben escoltar. A vegades penso que és alquímia pura...però que no es toca. Potser algun dia m’agradarà dedicar un post a cadascun dels llibres dedicats a Cadaqués que tinc a la lleixa més especial de la meva llibreria. Veurem.

 

El cas és que jo no arribo ni a la sola de la sabata de cap d’aquests escriptors ni l’univers m’ha dotat amb facultats per poder escriure un llibre, però el que sí que tinc és un profund amor cap a aquest tros de món. I com jo, tants d’altres!

 

Cadaqués és aquell poble que cada dia té una llum diferent: a l’albada i segons el vent que bufi, mulla el mar d’aquells colors rogencs d’infern bo on  a tots ens agradaria posar-hi un peu; i aquell to és capaç de convertir-se en gris platejat si el sol no ha volgut acabar de sortir o ho ha fet molt tímidament i deixa a Es Cucurucuc que per aquell dia presideixi tot sol la badia. És el poble de la força del Cap de Creus, de Tudela, de la pedra seca i la tramuntana i el vent de mar. És el misteri de la Lídia (la història de la qual va fer erigir dues escultures a banda i banda de la gran cala. La Lídia...Un misteri a part!), l’estola d’en Dalí i la vida de l’Antonio, que amb el seu fill pesca sards de manera tradicional a S’Arenella i t’explica que el peix no pot percebre ni l’ombra de la canya perquè sinó ja has begut oli. I és poder-se passar una tarda d’hivern llegint al Casino mentre escoltes de resquitllada les converses salades dels avis del poble que, aquests...Aquests sí que tot ho saben!

 

Però Cadaqués és, sobretot, la seva gent. Si ets capaç de treure’t el vestit de foraster i endevinen que t’estimes el poble, t’acullen amb els braços oberts. Et costarà un temps, però si et guanyes la seva confiança i respecte i tens la sort de que et deixen entrar en el seu món, ja tens el tresor que et faltava. Passar la festa de Sant Sebastià amb ells veient com homes i dones canten patacades  i juguen al borinot al costat d’una brasa esgotada per la carn que s’hi ha torrat és una de les millors experiències que, si ets un amant del poble, guardaràs a l’ànima. Encara recordo un noi ben jovenet que quasi no em mirava a la cara quan ens vam presentar i em dirigia menys de la meitat de paraules que al meu acompanyant. No per antipatia, no! Per caràcter! I així uns quants hiverns i estius fins que devia creure’s que jo era de bona pasta...I ara s’ha convertit en el meu amic. Ell i la seva família.

 

I en fi, això és només un tastet del que és Cadaqués...Enteneu per què vull fer-hi aquest pas tant important de la meva vida? J

INSPIRACIÓ: un brainstorming per començar

Un cop passada la febre de comunicar a tothom la notícia de que ens casàvem (a mi només em faltava penjar-me una pancarta al coll per anunciar-ho de la il·lusió que tenia), vam començar a pensar COM voldríem que fos el nostre dia. Tothom vol que el seu casament sigui diferent als altres, especial, ple de detalls, personalitzat, que els convidats el recordin com a únic...Però què havíem de fer per crear una estela nostra 100 % des del principi? A partir de què començaríem a construir aquell dia al nostre lloc?

 

Aviat vam tenir clar que tot havia de començar amb un brainstorming (allò que tota la vida se n’ha dit llista... ) sobre el que significava Cadaqués per nosaltres. Crec que treballar a partir d’una llista d’inspiració bàsica  és important per l’èxit i organització de qualsevol esdeveniment i fer-la a partir del que la idea principal et suggereix t’ajuda a imprimir el teu caràcter des del principi. Hem se saber crear experiències, no organitzar i prou. O sigui que nuvis del món, treballeu a partir de sensacions des de bon començament! ;)

 

Amb mil idees rodejant-nos vam decidir plasmar negre sobre blanc tot allò que Cadaqués significava per nosaltres: llum, pau, calma, alegria, aigua freda, tramuntana, llibres, pell de gallina, punxes de garota, complicitat, blau, blanc,  submarinisme, Sant Joan amb els amics, hivern, pedres, misteri...Un sota l’altre tots aquests conceptes van anar quedant plasmats amb mala lletra a la nostra agenda de noces (un material molt especial del que us parlaré més endavant perquè es mereix un post únic) fins a ocupar gairebé dues planes. Així que ja teníem el repte: bastir l’edifici del dia més significatiu de la nostra vida en comú a partir d’aquests conceptes. Què us sembla,  ho aconseguirem?

De moment us deixo amb una foto del principal testimoni de les nostres inspiracions: la nostra agenda! Personalitzada i feta a mà amb tot l'amor per la meva germana petita, que és una artista!

 

 

 

 

Vinga va, m'atreveixo!

Realment vols arriscar-te? Realment faràs un blog de núvies amb la quantitat de bons blogs que hi ha al respecte? I en català? Pensa que tindrà menys seguidors que si l'escrivissis en castellà...Doncs mira, sí, tu! Tiro endavant i peti qui peti! Total, el ciberespai sol s'encarregarà d'eliminar-ho si amb el temps no val la pena. Fa impressió, però...buf!

En fi, aquest vol ser un blog de núvies sense pretensions. Si teniu la bona voluntat i paciència d'anar-me llegint, descobrireu que sóc una fanàtica del sector nupcial en totes les seves vessants i una gran seguidora de blogs de núvies com Déu mana ( http://confesionesdeunaboda.blogspot.com.es/ , http://bodasydecobymaderaychocolate.blogspot.com.es , http://diariodebodas.es/ , http://www.quierounabodaperfecta.com/...), així que és bo ser conscient que comencem des del nivell begginer 1. Humilitat per davant de tot.

El cas és que...Em caso! ( Quina frase més llegida en tots els blogs i tots els idiomes possibles...). I ho faig amb la persona que durant més de cinc anys m'ha fet créixer, riure i amb la que sé que vull compartir la resta dels meus dies (un punt cursi també és necessari). Ho farem a Cadaqués, el lloc que ha estat testimoni de tots els nostres estius plegats, dels caps de setmana d'hivern, de les passejades amb tramuntanta i un poble màgic. El nostre lloc. Cadaqués no és només una església blanca davant un mar blau, sino que amaga molts secrets que no sempre es deixen conèixer...

Així que aquest serà el leit motiv del blog: em caso i vull compartir amb qualsevol xafarder com les idees esdevenen preparatius, il·lusions i, finalment, fets. Tothom em diu que ho disfruti, així que és el que penso fer.  Tots els que vulgueu llegir-me...Sentiu-vos a casa!